El so és un exemple d'ones longitudinals. Ací un vídeo sobre el so.
Ací un vídeo del canal Bozeman Science
dissabte, 22 de desembre del 2018
Vídeos sobre ones en anglés
El primer vídeo sobre ones representa algunes idees fonamentals sobre el tema d'ones de manera molt ràpida.
El so és un exemple d'ones longitudinals. Ací un vídeo sobre el so.
Ací un vídeo del canal Bozeman Science
El so és un exemple d'ones longitudinals. Ací un vídeo sobre el so.
Ací un vídeo del canal Bozeman Science
Llei de Hooke
Quan es desplaça un moll de la seua posició d'equilibri apareix una força recuperadora que intenta porta al moll a la posició d'equilibri. Aquesta llei es pot expressar matemàticament si l'objecte es mou en l'eix de les x per l'expressió:
F=-K·x
on F és la força que actua sobre el moll, K és la constant elàstica del moll que per a cada moll es pot determinar experimentalment i x és l'elongació (el que s'estira el moll).
En l'enllaç hi ha una simulació d'un dels experiments que es pot fer per determinar la constant elàstica d'un moll. Aquest mètode s'anomena mètode estàtic i està explicat pas per pas en el vídeo de la pàgina d'aquest enllaç.
Quan es fa aquest experiment per ajustar els punts a una recta i determinar la constant s'ha de fer un ajust per mínims quadrats i el pendent de la recta que s'obté és la constant elàstica del moll. Per ajustar una recta per mínims quadrats es pot utilitzar l'aplicació de l'enllaç.
Un altre mètode per determinar la constant elàstica d'un moll és l'anomenat mètode dinàmic explicat en l'enllaç.
Un altre mètode per determinar la constant elàstica d'un moll és l'anomenat mètode dinàmic explicat en l'enllaç.
Efecte Doppler
Per entendre millor l'efecte Doppler ací tens alguns vídeos que van de més a menys acadèmics.
Moviment harmònic simple
En aquesta imatge de domini públic es pot veure un MHS.
 "x=A\cdot sin(\omega \cdot t+\varphi _{_{0}})")
on A és la amplitud. En el cas del dibuix de dalt que hi ha un cos lligat a un pèndol, l'amplitud representa l'elongació màxima del moll. La seua unitat en el SI és el metre (m).
és la freqüencia angular. El MHS es pot representar com la projecció d'un moviment circular uniforme en una dimensió i la freqüència angular seria la rapidesa angular d'aquest moviment. La seua unitat en el SI és rad/s.
és la fase. És l'angle del MCU que es projecta sobre una línia que representa l'estat de vibració de la partícula.La seua unitat en el SI és el rad.
és la fase inicial. És l'angle inicial del MCU que es projecta sobre una línia que representa l'estat de vibració de la partículaLa seua unitat en el SI és el rad.
També és interessant conéixer que és el període i la freqüència en el MHS.
El període (T) és el temps que tarda en fer una oscil·lació completa.
La freqüència (f) ens indica el nombre d'oscil·lacions per segon del mòbil que efectua un MHS.
La velocitat del mòbil que efectua el MHS s'obté derivant la posició respecte al temps i s'obté:
 "v=A\cdot\omega \cdot cos(\omega \cdot t+\varphi_{0} )")
Si es deriva la velocitat respecte al temps s'obté l'acceleració de la partícula que efectua el MHS.
 "a=-A\cdot\omega^{2} \cdot sin(\omega \cdot t+\varphi_{0} )")
En la simulació enllaçada es pot veure com varia la posició, la velocitat i l'acceleració quan un cos està unit a un moll i aquest cos efectua un MHS.
Un bon recurs per entendre el MHS és aquesta pàgina de fisicalab.
De la imatge es pot veure que el moviment és periòdic i que sempre es mourà des d'una posició màxima a una mínima. Aquesta posició màxima s'anomena amplitud (A). També és interessant veure de la segona imatge que el moviment harmònic simple es pot descriure com la projecció en una dimensió del moviment circular uniforme. Per entendre això és interessant veure la pàgina Física y química en flash.
Per per entendre millor que és l'amplitud i les altres magnituds que defineixen el MHS el millor es saber que la seua posició es pot posar com:
Per per entendre millor que és l'amplitud i les altres magnituds que defineixen el MHS el millor es saber que la seua posició es pot posar com:
on A és la amplitud. En el cas del dibuix de dalt que hi ha un cos lligat a un pèndol, l'amplitud representa l'elongació màxima del moll. La seua unitat en el SI és el metre (m).
També és interessant conéixer que és el període i la freqüència en el MHS.
El període (T) és el temps que tarda en fer una oscil·lació completa.
La freqüència (f) ens indica el nombre d'oscil·lacions per segon del mòbil que efectua un MHS.
La velocitat del mòbil que efectua el MHS s'obté derivant la posició respecte al temps i s'obté:
Si es deriva la velocitat respecte al temps s'obté l'acceleració de la partícula que efectua el MHS.
En la simulació enllaçada es pot veure com varia la posició, la velocitat i l'acceleració quan un cos està unit a un moll i aquest cos efectua un MHS.
Un bon recurs per entendre el MHS és aquesta pàgina de fisicalab.
El que has de saber sobre ones (almenys per a Selectivitat)
Gran vídeo de Quantum Fracture per entendre cada terme de l'equació d'ones.
dimecres, 28 de novembre del 2018
Exercicis de la setmana (3-12-2018 al 9-12-2018)
Per aquesta setmana la proposta d'exercicis es centra en l'examen de Juliol de 2018 de Catalunya. Els exàmens de Catalunya tenen enunciats molt interessants, algunes vegades diferents als d'altres Comunitats i quasi sempre parlen de casos reals. Les solucions als exercicis es poden trobar en aquest enllaç.
Exercici 1. Problema 2 opció A de la sèrie 1. Un exercici de gravitació prou clàssic per començar.
Exercici 2. Problema 3 opció A de la sèrie 1. Un exercici sobre la força de Lorentz sense massa dificultat. Una bona excusa per entendre com funciona un espectròmetre de masses.
Exercici 3. Problema 3 opció B de la sèrie 1. Un exercici de forces entre fils en l'apartat b) i una aplicació curiosa del magnetisme a l'apartat a).
Exercici 4. Problema 1 opció A de la sèrie 5. Un exercici sobre gravitació. Per practicar els canvis d'unitats.
Exercici 5. Problema 4 opció A de la sèrie 5. Quatre càrregues en els vèrtex d'un quadrat. Quin serà el millor sistema de referència en l'apartat a)?
Exercici 6. Problema 5 opció A de la sèrie 5. Un exercici sobre inducció magnètica (fer l'apartat a)).
Exercici 7. Problema 4 opció A de la sèrie 5. Per comparar la força elèctrica amb la gravitatòria i raonar la trajectòria de la partícula.
Exercici 8. Problema 5 opció A de la sèrie 5. Una qüestió sobre inducció magnètica. Per pensar sobre el concepte de flux.
Exercici 1. Problema 2 opció A de la sèrie 1. Un exercici de gravitació prou clàssic per començar.
Exercici 2. Problema 3 opció A de la sèrie 1. Un exercici sobre la força de Lorentz sense massa dificultat. Una bona excusa per entendre com funciona un espectròmetre de masses.
Exercici 3. Problema 3 opció B de la sèrie 1. Un exercici de forces entre fils en l'apartat b) i una aplicació curiosa del magnetisme a l'apartat a).
Exercici 4. Problema 1 opció A de la sèrie 5. Un exercici sobre gravitació. Per practicar els canvis d'unitats.
Exercici 5. Problema 4 opció A de la sèrie 5. Quatre càrregues en els vèrtex d'un quadrat. Quin serà el millor sistema de referència en l'apartat a)?
Exercici 6. Problema 5 opció A de la sèrie 5. Un exercici sobre inducció magnètica (fer l'apartat a)).
Exercici 7. Problema 4 opció A de la sèrie 5. Per comparar la força elèctrica amb la gravitatòria i raonar la trajectòria de la partícula.
Exercici 8. Problema 5 opció A de la sèrie 5. Una qüestió sobre inducció magnètica. Per pensar sobre el concepte de flux.
divendres, 16 de novembre del 2018
Inducció electromagnètica
És interessant veure aquest vídeo de quasi mitja hora de durada per veure que és la inducció electromagnètica i la seua importància.
També és interessant veure aquest vídeo.
També és interessant veure aquest vídeo.
dimecres, 14 de novembre del 2018
Exercicis de la setmana (26-11-2018 al 2-12-2018)
Els exercicis de la setmana, tots de Juny de 2017 són:
1. Exercici 2 opció A de Castella-La Manxa. Un exercici molt complet sobre fils que condensa quasi tot el que es pot preguntar en magnetisme.
2. Qüestió 3 opció A de Castella-La Manxa. Per raonar amb el potencial elèctric.
3. Qüestió 3 opció B de Castella-La Manxa. Una qüestió clàssica sobre magnetisme.
4. Exercici 2 opció B Castellà-Lleó. Pensant un poc abans de fer càlculs l'exercici es simplifica molt.
5. Exercici 3 Opció A Extremadura. Per recordar un com el camp gravitatori. Per cert, l'exercici no hauria de dir res d'escap. Simplement la velocitat que se li ha de proporcionar al satèl·lit.
6. Qüestió 4 opció B d'Extremadura. Per practicar un poc sobre la força de Lorentz.
7. Exercici 2 opció A de Galícia. Per practicar un poc amb el camp elèctric i les forces.
1. Exercici 2 opció A de Castella-La Manxa. Un exercici molt complet sobre fils que condensa quasi tot el que es pot preguntar en magnetisme.
2. Qüestió 3 opció A de Castella-La Manxa. Per raonar amb el potencial elèctric.
3. Qüestió 3 opció B de Castella-La Manxa. Una qüestió clàssica sobre magnetisme.
4. Exercici 2 opció B Castellà-Lleó. Pensant un poc abans de fer càlculs l'exercici es simplifica molt.
5. Exercici 3 Opció A Extremadura. Per recordar un com el camp gravitatori. Per cert, l'exercici no hauria de dir res d'escap. Simplement la velocitat que se li ha de proporcionar al satèl·lit.
6. Qüestió 4 opció B d'Extremadura. Per practicar un poc sobre la força de Lorentz.
7. Exercici 2 opció A de Galícia. Per practicar un poc amb el camp elèctric i les forces.
Els exercicis recomanats de la setmana (19-11-2018 al 25-11-2018)
Els exercicis recomanats de la setmana són:
1. Exercici 2 de la setmana sèrie B de la selectivitat d'Andalusia (Juny 2017). L'apartat a) és molt interessant com 2 xicotetes qüestions per raonar. El b) és un exercici més estàndard.
2. Exercici 3 Aragó Opció B (Juny 2017). Per practicar exercicis de la força de Lorentz. Interessant per veure com calcular la velocitat de l'electró quan arriba a la regió on hi ha un camp magnètic.
3. Exercici 2 Balears Opció A. L'apartat a) és més estàndard i el b) obliga a raonar un poc més sobre el que ha de passar per per a que la velocitat siga màxima.
4. Qüestió 2 Canàries Opció A (Juny 2017). Una pregunta de teoria que hi ha que conéixer i entendre.
5. Problema 2 Canàries Opció B (Juny 2017). Un exercici clàssic d'electrostàtica que hi ha que dominar.
6. Problema 5 Cantàbria Opció 1 (Juny 2017). Un altre exercici estàndard que hi ha que saber fer.
7. Problema 1 Cantàbria Opció 2 (Juny 2017). Per repassar un poc el camp gravitatori.
1. Exercici 2 de la setmana sèrie B de la selectivitat d'Andalusia (Juny 2017). L'apartat a) és molt interessant com 2 xicotetes qüestions per raonar. El b) és un exercici més estàndard.
2. Exercici 3 Aragó Opció B (Juny 2017). Per practicar exercicis de la força de Lorentz. Interessant per veure com calcular la velocitat de l'electró quan arriba a la regió on hi ha un camp magnètic.
3. Exercici 2 Balears Opció A. L'apartat a) és més estàndard i el b) obliga a raonar un poc més sobre el que ha de passar per per a que la velocitat siga màxima.
4. Qüestió 2 Canàries Opció A (Juny 2017). Una pregunta de teoria que hi ha que conéixer i entendre.
5. Problema 2 Canàries Opció B (Juny 2017). Un exercici clàssic d'electrostàtica que hi ha que dominar.
6. Problema 5 Cantàbria Opció 1 (Juny 2017). Un altre exercici estàndard que hi ha que saber fer.
7. Problema 1 Cantàbria Opció 2 (Juny 2017). Per repassar un poc el camp gravitatori.
Força elèctrica, camps elèctrics
Ací hi ha una sèrie de vídeo sobre el camp elèctric per repassar algunes idees de les vistes en classe. Pot ser alguna idea no s'ha vist, però resulta interessant veure aquests vídeos.
diumenge, 4 de novembre del 2018
Línies del camp magnètic
En el següent vídeo es poden veure les línies del camp magnètic al voltant d'un imant.
dissabte, 3 de novembre del 2018
Exercicis d'electroestàtica
El canal Unicoos té exercicis resolts d'electroestàtica. Ací està el primer vídeo de la seua llista de reproducció i en el seu canal de youtube es pot veure la llista de reproducció sencera.
Electroestàtica
Un altre vídeo interessant del canal Quantum Fracture en que repassa el més interessant que hi ha que conéixer d'electroestàtica en 2n de batxillerat.
Força magnètica
Aquest vídeo en anglés explica la regla de la mà dreta a partir de la força magnètica sobre una partícula carregada que entra en un camp magnètic.
L'experiment d'Oersted
És molt més fàcil entendre l'experiment d'Oersted si es pot veure. Ací hi ha un vídeo on es veu aquest experiment i l'explica.
Per què l'energia gravitatòria és negativa?
Aquest vídeo de Quantum Fracture explica perquè l'energia potencial gravitatòria és negativa. Un fet que a vegades costa de comprendre un poc.
Exercicis de selectivitat d'Andalucia
El professor José Cuenca Gómez té un canal en youtube on soluciona molts exercicis proposats en la selectivitat d'Andalucia. Es pot trobar en aquest enllaç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)